Sèries
Projectes
Cos d'Ebre (L'Entrega III)
Cos d'Ebre és un projecte artístic que explora el riu com a cos, frontera i arxiu. Es basa en una travessia a peu des del naixement de l’Ebre fins a la seva desembocadura al Mediterrani, establint un diàleg entre el cos-artista i el cos-riu com a espai de memòria col·lectiva. Inspirat en Sequere, projecte precedent de Marco Noris, Cos d’Ebre proposa una lectura del territori en temps real, on l’acte de caminar activa una nova corporització de la memòria, vinculant geografia, història i emergència climàtica.
Sequere (L'Entrega II)
Sequere (pron. Secuere) és un projecte artístic sobre el temps i la memòria, que comença amb un acte simbòlic: recollir aigua a la desembocadura de l’Ebre i caminar riu amunt per retornar-la a la font del riu Segre, principal afluent de l’Ebre. La mirada de l’artista i el seu cos travessant l’espai i el temps seran els instruments per activar una lectura poètica del territori: les vivències al llarg del recorregut i de l’espai travessat, amb la seva geografia, els seus topònims, les seves ciutats i les seves muntanyes, seran el detonant d’una recerca sobre la memòria històrica, les relacions humanes i el territori.
La vora oberta
“La vora oberta” comença amb una travessa al llarg del riu Siurana, des del seu naixement a les Muntanyes de Prades fins a la seva confluència amb l’Ebre. El projecte aborda el transvasament d'aigua cap a Riudecanyes com una ferida territorial i simbòlica que buida el curs natural del riu i el converteix en un cos extret. Entre acció i registre pictòric, el projecte traça una lectura poètica de la dependència, el desplaçament i la supervivència del territori.
L'Entrega - Acte I
“L’Entrega” és un projecte concebut com un conjunt d’accions —actes— on el caminar és el motor principal. El títol remet al doble sentit de la paraula: donar i donar-se, una ambivalència comuna a la pràctica artística i al caminar. El primer acte de L’Entrega va ser un recorregut de 350 quilòmetres, caminant durant 21 dies des de l’estudi de l’artista a Barcelona fins al Centre d’Art i Natura de Farrera, un petit poble als Pirineus.
Informalisme efímer
«Aquesta imatge indiscreta de les activitats quotidianes dels veïns exemplifica la importància de la subjectivitat a l’hora d’introduir canvis en la percepció del quotidià. El seu informalisme efímer (…) constitueix una representació del poder poètic de la pintura per referir-se a qüestions complexes, com ara la manera com l’individu s’inscriu en el cos social.» (Amanda Cuesta)
