L’Entrega
2018 – en curs
«L’Entrega» és un projecte concebut com un conjunt d’accions —actes— en què el caminar és el motor principal. El títol del projecte remet al doble sentit de la paraula, donar i donar-se, una ambivalència comuna a la pràctica artística i a l’acte de caminar. Des del 2018, cada acte és una travessa a peu en què el cos, el temps i la matèria recollida pel camí esdevenen allò que s’entrega i, alhora, el seu testimoni: de Barcelona als Pirineus, del delta de l’Ebre a la font del Segre i del naixement de l’Ebre al mar.
Projectes
El projecte
L’Entrega neix d’una experiència de camí: la travessa dels Pirineus que Marco Noris va fer el 2017, durant A la frontera. Allà la marxa prolongada es va revelar com una força capaç de crear, guarir i alliberar, i com una manera d’habitar d’una altra forma el temps i l’espai. A partir d’aquesta descoberta, l’artista concep un cicle d’accions —actes— en què el caminar deixa de ser un mitjà de desplaçament i passa a ser el nucli de la pràctica artística.
El títol juga amb l’ambivalència de la paraula. Entregar és consignar: portar alguna cosa d’un lloc a un altre i dipositar-la. Entregar-se és abandonar-se, oferir el propi cos i el propi temps a una tasca. Aquesta doble condició, que comparteixen l’art i el caminar, recorre tots els actes. En cadascun d’ells el viatge és alhora fi i mitjà, i allò que es produeix pel camí és, al mateix temps, cartografia de territoris geogràfics i emocionals i prova de la dedicació que els ha travessat.
En el primer acte (2018), l’artista va caminar des del seu estudi de Barcelona fins al Centre d’Art i Natura de Farrera, als Pirineus: 350 quilòmetres en 21 dies, enllaçant sis centres d’art. Cada jornada es va certificar amb un segell en cartilles inspirades en la credencial del pelegrí. Els mapes, dibuixos, fotografies i materials reunits durant el trajecte van ser l’objecte entregat.
A Sequere (2022–2024), l’entrega pren un cos literal: aigua recollida a la desembocadura de l’Ebre i portada a peu, riu amunt, fins a la font del Segre. Al llarg de 750 quilòmetres, recorreguts amb Celeste Reyna, el gest de retornar l’aigua al seu origen activa una lectura del territori atenta a la memòria històrica i a les relacions humanes.
Cos d’Ebre (2025 – en curs) inverteix el sentit de la marxa: una travessa del naixement de l’Ebre fins a la Mediterrània, de nou amb Celeste Reyna. Aquí el riu es pensa com a cos, frontera i arxiu de la memòria col·lectiva, en diàleg amb el cos de qui camina i en l’horitzó de l’emergència climàtica.
D’un acte a l’altre, el cicle desplaça el seu centre: del cos que s’ofereix al camí, a la matèria que es transporta i es retorna, i d’aquí al riu com un cos amb el qual caminar.