Les xerrades, seminaris i conferències aplegats aquí prolonguen la pràctica de Marco Noris en el terreny de la paraula compartida. En universitats, escoles d’art, museus i centres culturals, el caminar no hi apareix com a tema sinó com a mètode: una forma de coneixement que travessa els seus projectes i des de la qual es llegeixen el territori, la memòria i el mateix procés de creació. Cada sessió parteix de les obres —de Sequere a Lloc, lluny, llar, d’A la frontera a Enllumenant el buit— i s’ajusta al lloc que l’acull: conferència, conversa o recorregut a peu.

Quatre línies vertebren aquestes trobades:

  • El caminar com a transformació. Cada pas modifica el món i qui camina. Davant la velocitat del transport, el recorregut recupera la transició com a experiència.
  • La unitat de l’experiència. En el ritme sostingut de la marxa, cos, ment i territori s’alineen en un present continu.
  • La dimensió política del cos. Com la pintura, el caminar afirma el llenguatge del cos en una època de desmaterialització.
  • El cos com a instrument de recerca. Conèixer des de l’experiència pròpia: el treball de camp com a experimentació, entre planificació i improvisació.

Conferències performatives

En dues ocasions la conferència va adoptar una forma performativa: en lloc de la projecció comentada, un mapa conceptual construït en directe a la paret, que al final hi roman com a empremta del recorregut.

Xerrades i seminaris