Cos d’Ebre - Lo Pati
Text de sala de l’exposició Cos d’Ebre a Lo Pati d’Amposta —del 6 de setembre fins al 16 de novembre de 2025— a cura d’Andrea Pacheco González.
Fotos: Oriol Gracià, 6 de setembre de 2025. Lo Pati, Amposta
Cos d’Ebre és un projecte de recerca de l’artista Marco Noris que presenta el caminar com a experiència artística. Durant vuitanta dies, entre abril i juliol de 2025, Noris va recórrer la ribera del riu Ebre, des del seu naixement geològic al pic de Tres Mares, a Cantàbria, fins a la desembocadura al Mediterrani, a la província de Tarragona, una extensió de més de mil quilòmetres en què va creuar set comunitats autònomes. A través d’aquest projecte, ideat i realitzat en col·laboració amb la psicoanalista Celeste Reyna, l’artista explora el riu en tres dimensions: com a cos, com a frontera i com a arxiu. En la seva travessa, de vegades en solitari, però la major part del temps acompanyat, estableix un diàleg entre el seu cos-humà i el cos-riu des d’una dimensió física, però també política i, fins i tot, espiritual. El torrent fluvial es transforma en un espai de memòria que conté, mobilitza i preserva, entre les seves diverses materialitats i organismes, històries i experiències de vida.
L’exposició a Lo Pati presenta un conjunt de peces artístiques en diferents suports i materials: vídeos, fotografies, registres sonors, ceràmiques, aquarel·les sobre paper, pintures sobre tela, a més de restes orgàniques i objectes trobats durant el recorregut. A aquesta sèrie d’obres de nova producció s’hi sumen: Sequere, projecte realitzat per l’artista entre 2022 i 2024 i vinculat també amb el riu Ebre, i la peça romana Representació figurativa del riu Ebre, un fragment de marbre que pertany a la col·lecció del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i que possiblement correspon a una estàtua que va personificar el riu com una divinitat.
Cos d’Ebre proposa una lectura del territori en temps real, on l’acte de caminar activa una corporització que vincula geografia, història, ecologia i comunitat. Les obres que el visitant trobarà en aquesta exposició són la continuació del camí iniciat a Cantàbria. Aquestes peces poden ser enteses com a testimonis —sempre insuficients— d’una travessa, signes materials de l’extraordinària experiència que suposa habitar el món amb allò que el cos sigui capaç de carregar. Com sosté Le Breton, el cos és un instrument de mesura multidimensional, una eina sensorial d’ampli espectre els paràmetres de la qual són tot el cosmos que conté la pròpia existència. Sota el sol, la pluja, les estrelles, en contacte amb l’aigua o en silenci, és el cos de l’artista el que performa el recorregut, perquè la «immensitat de l’espai per on caminar es correspon amb la immensitat de l’univers interior» del caminant.
Curadora