A la frontera

Aquesta pàgina també està disponible en: English Español Italiano.

A la frontera – 18 agost 2017 / 11 setembre 2017 / 290 km, 25 dies, 198 mugues, 212 obres

ProjectArtworks  – BookRouteCredits

L’estiu del 2017, Noris va recórrer els 290 km de la frontera espanyol-francesa a la província de Girona, per on discorren les principals rutes de l’exili republicà. Durant la caminada, l’artista va pintar una obra corresponent a cadascuna de les 198 fites que marquen la frontera. Caminar i pintar, unint punts al llarg de la vora, com si s’equilibri en aquella línia invisible que divideix en dos el que és un, fent visible allò que és invisible i obrint d’aquesta manera una nova etapa per a la memòria.

En aquests últims anys, el meu treball pictòric ha girat al voltant de l’exili i del desarrelament, utilitzant el paisatge com a escenari i com davantera, però sempre des de la distància i la comoditat del taller. Va ser la necessitat d’una experiència directa el que em va empènyer a emprendre el projecte “A la frontera”, una acció en la qual l’objectiu del viatge no és la pintura, sinó la pròpia experiència, l’experiència de fer i ser davantera, la introspecció d’un llarg camí en la naturalesa, del viatge i les seves dificultats.

El projecte es va dur a terme durant l’estiu de 2017, recorrent els 300 km de frontera franc-espanyola de la província de Girona per on van passar les principals rutes de l’exili republicà espanyol. Durant el viatge vaig fer un dibuix o una pintura a l’oli per cadascuna de les 198 mugues que marquen el confí. El viatge va durar 25 dies, durant els quals vaig caminar per la frontera pirinenca des dels 2900 metres fins al nivell de la mar.

El resultat final van ser 212 obres grandària postal (12×17 cm): 82 pintures a l’oli, 9 tècniques mixtes i 121 dibuixos.

“A la frontera” no és una documentació visual de les mugues, sinó d’un enregistrament emocional de l’entorn, segons les condicions geogràfiques i ambientals que es van donar. L’extrema connexió amb l’entorn i amb el moment present que permet la pintura pleinairiste, ha estat un element fonamental perquè el projecte adquirís un fort valor experiencial. En aquest sentit, les peces no van ser l’objectiu del viatge: l’experiència mateixa va ser l’objectiu, l’experiència de fer i ser davantera, la introspecció d’un llarg camí en la naturalesa, el viatge i les seves dificultats.

Pintar peces com si fossin marcadors i caminar ajuntant punts al llarg de la frontera, com en equilibri en aquesta línia invisible que divideix en dues el que és un, és fer visible l’invisible, desplegant així un nou escenari de la memòria.

+ INFO sobre les mugues

Muga és una paraula d’origen basc usada al Pirineu català en lloc de fita. Aquí teniu un article escrit per Josep Estruch sobre l’etimologia de la paraula.


ProjectArtworks  – BookRouteCredits