Paisatge i cartografia
Sequere (La Entrega II)
Sequere (pron. Secuere) és un projecte artístic sobre el temps i la memòria, que comença amb un acte simbòlic: recollir aigua a la desembocadura de l’Ebre i caminar riu amunt per retornar-la a la font del riu Segre, principal afluent de l’Ebre. La mirada de l’artista i el seu cos travessant l’espai i el temps seran els instruments per activar una lectura poètica del territori: les vivències al llarg del recorregut i de l’espai travessat, amb la seva geografia, els seus topònims, les seves ciutats i les seves muntanyes, seran el detonant d’una investigació sobre la memòria històrica, les relacions humanes i el territori.
Lloc, lluny, llar
El caminar com a pràctica artística, l’art com a cartografia de l’existir. Un treball d’investigació basat en la travessia del Grand Tour 2020, la sisena edició de la caminada organitzada cada any per Nau Côclea en territori català.
Nel lieve sovrapporsi di cielo e terra
“Nel lieve sovrapporsi di cielo e terra” es concebut com un territori de capes: veladures de pigment, papers, teles esfilagarsades, cartró i fustes velles que se superposen suaument per construir un lloc on conviuen unitat i fragment. En aquest lleu solapament, la pintura deixa de ser superfície i es converteix en camí: una ficció tàctil alimentada per terra i aire que acosta allò que mai no acaba de tocar-se, acció i contemplació, cel i terra.
L'Entrega - Acte I
“La Entrega” és un projecte concebut com un conjunt d’accions —actes— on el caminar és el motor principal. El títol remet al doble sentit de la paraula: donar i donar-se, una ambivalència comuna a la pràctica artística i al caminar. El primer acte de La Entrega va ser un recorregut de 350 quilòmetres, caminant durant 21 dies des de l’estudi de l’artista a Barcelona fins al Centre d’Art i Natura de Farrera, un petit poble als Pirineus.
A la frontera
A l’estiu de 2017 Noris va recórrer a peu els 300 km de la frontera hispanofrancesa de la província de Girona, per on van passar els principals camins de l’exili republicà. Durant el recorregut, l’artista va pintar una obra en correspondència amb cadascuna de les 198 fites que marquen el confí. Caminar i pintar unint punts al llarg de la frontera, en equilibri sobre aquella línia invisible que divideix en dos allò que és u, va significar fer visible l’invisible i desplegar així un nou escenari de la memòria.
Llocs remots
Els llocs remots són llocs pròxims i molt llunyans. La proximitat la aporta el desig; la distància ve imposada per la dificultat, o la impossibilitat, de la realització o de la trobada amb aquest desig. Els llocs remots són llocs mentals construïts per la intuïció i per la idea que hi ha espais, allunyats de l’espai quotidià, on poder realitzar la totalitat de la persona o habitar segons la idea que cadascú s’ha construït de l’existència, o el lloc on apareix la possibilitat d’una altra existència.