Frontera, exili i memòria
Sequere (La Entrega II)
Sequere (pron. Secuere) és un projecte artístic sobre el temps i la memòria, que comença amb un acte simbòlic: recollir aigua a la desembocadura de l’Ebre i caminar riu amunt per retornar-la a la font del riu Segre, principal afluent de l’Ebre. La mirada de l’artista i el seu cos travessant l’espai i el temps seran els instruments per activar una lectura poètica del territori: les vivències al llarg del recorregut i de l’espai travessat, amb la seva geografia, els seus topònims, les seves ciutats i les seves muntanyes, seran el detonant d’una investigació sobre la memòria històrica, les relacions humanes i el territori.
A la frontera
A l’estiu de 2017 Noris va recórrer a peu els 300 km de la frontera hispanofrancesa de la província de Girona, per on van passar els principals camins de l’exili republicà. Durant el recorregut, l’artista va pintar una obra en correspondència amb cadascuna de les 198 fites que marquen el confí. Caminar i pintar unint punts al llarg de la frontera, en equilibri sobre aquella línia invisible que divideix en dos allò que és u, va significar fer visible l’invisible i desplegar així un nou escenari de la memòria.
Paratext #7
El novembre del 2015, a Hangar Barcelona, Marco Noris va presentar una acció performativa vinculada al seu projecte pictòric en desenvolupament, centrada en les nocions d’exili, desarrelament, memòria històrica i polítiques migratòries contemporànies. Durant la presentació va construir en directe un mapa mental sobre la paret, articulat a partir de vídeos, fotografies, objectes, pintures i textos, connectats mitjançant fletxes i anotacions, traslladant així un sistema d’organització hipertextual a l’espai físic. L’acció, amb una durada aproximada de 40 minuts, va ser rebuda molt positivament i va culminar amb l’exhibició d’un mural de 15 metres de longitud compost per 52 peces.
El triomf de la derrota
«El triomf de la derrota» indaga, a través de la pintura, els territoris de la negació i de l’ombra: fosses comunes, ruïnes, accidents, deixalles, fugitius i efígies esfondrades. La ruïna esdevé un mitjà per il·luminar un camí obscur en què memòria, oblit i catàstrofe es confonen. En aquest trànsit, l’espectador resta sol davant l’evidència de la pròpia mortalitat.
Refugium, refugia
Aquest projecte pren l’antic camp d’internament de Rivesaltes com a punt de partida per abordar la memòria històrica de l’exili republicà espanyol. A partir de les ruïnes del lloc, rastreja les empremtes arquitectòniques i humanes que configuren una memòria emocional col·lectiva on passat i present s’articulen.