La meva única manera d’habitar un lloc és no pertànyer-hi.

Ressona amb bona part del que travessa el meu treball: el caminar com a forma de coneixement que renuncia a la possessió, el cos com a territori provisional, el paisatge com allò que es recorre però no es reclama.

Un lloc entre allò enyorat i allò impossible, aquell interstici on no hi ha ni retorn ni arribada.