Finimondo
28 de maig de 2019. Cinquanta dies a Itàlia en els últims dos mesos, no em passava des de feia 16 anys. Em retrobo en un país saquejat, rosegat per la impotència i la ràbia, bressol de nens ferotges. Més que un país decaigut és un país estavellat, que ha fet del drama una caricatura brutal i patètica.
Però, si prenc distància i escolto, em retrobo amb la bellesa de la seva llengua, rica i juganera. Briccone, andare a zonzo, finimondo, origliare, menare il can per l’aia, nullafacente, occhiolino, malmostoso, infuriato, battibecco, scavezzacollo. Cada llengua és història viva, fascinant i evocadora; però aquesta, en boca d’un poble que ha estat envestit per la història, sembla ara un eco llunyà, una llengua estranya a la seva gent com ho és al conqueridor o a l’algoritme.
Derives
Projectes
Refugium, refugia
Projectes
El triomf de la derrota
Fulls
Nomadi: Noi non ci saremo
Incisions
Realitats falses
Fulls
Màquina que entreté
Visions
La Escocesa 2016-2025
Fulls
Macchina automatica / no anima
Fulls
Sortir o no sortir de les xarxes de l’odi?
Fulls
Paraules de ruïna
Incisions
Pantalles
Incisions
Sigues pacient
Incisions
Atrafegats
Transmissió
Cartografies de la llengua al Carmel
Fulls
Entropia
Fulls
Milline
Fulls
Infantesa
Fulls
Apriti Sesamo
Projectes
No era el sol
Notícies
«No era el sol» — exposició individual a Galeria Trama (Barcelona)
Ressonàncies
«No era el sol»
Sèries
Pintures de la ruïna
Sèries
Paisatges de la derrota
Sèries
Maremortum
Sèries
La ruïna i l’ombra
Sèries
El passat és ara
Incisions
Esquerdes i simulacres
Fulls
La vida en una caixa III
Fulls
La vida en una caixa II
Fulls
Dotzena
Fulls