L’Hostal de la Muga
L’Hostal de la Muga durant la travessa de Marco Noris «A la frontera», 2017
Vaig arribar a l’Hostal de la Muga caminant la línia de la frontera, amb els estris de pintura a l’esquena. «A la frontera» (2017) és un recorregut a peu i pictòric per la franja pirinenca que separa —i alhora cus— l’Estat espanyol i el francès. Confrontant-me amb la tradició pleinairista, vaig registrar in situ els llocs marcats per l’exili i la resistència. Per a mi, caminar és l’eina de recerca; la pintura, la manera d’aturar-m’hi i de tornar a lligar la vivència amb la creació.
Refugiats a la frontera
El 31 d’agost de 2017, durant la travessa d’«A la frontera», l’Amaranta Amati i jo ens va sorprendre una tempesta mentre baixàvem un vessant boscós a la recerca de les fites 524/528. Era un plec de muntanya delimitat per un parell de barrancs i cobert per un mantell de núvols tan densos i carregats d’aigua que impedien l’arribada de qualsevol senyal. La tempesta va ser impressionant: no s’acabava mai i queia tanta aigua que no va deixar res sec —en tenia fins a les butxaques de l’impermeable—. El camí era complicat, escarpat, sense corriols i interromput pels barrancs, que s’anaven omplint d’aigua a mesura que passava l’estona. No es veia res. Va ser un d’aquells moments en què t’adones que, a la muntanya, n’hi ha prou amb una bestiesa perquè tot es torni una tragèdia.
Per sort, l’Amaranta recordava haver vist al mapa una edificació situada aproximadament un quilòmetre més endavant, al final del vessant, en reprendre la pista. Ens vam armar de paciència i de prudència per arribar-hi sense entrebancs.
Així vam arribar a l’Hostal de la Muga, un edifici tètric i en ruïnes, on vam improvisar un foc i un campament per passar-hi la nit. En aquell moment érem refugiats a la frontera. Més tard vaig descobrir que l’Hostal havia estat un punt de pas important per a viatgers, contrabandistes, forces armades i maquis, sobretot durant les incursions del guerriller antifranquista Quico Sabaté.
Memòria de frontera
L’Hostal de la Muga és una antiga masia situada al terme d’Albanyà, a l’Alta Garrotxa (Alt Empordà), vora els 710 metres d’altitud i a poca distància de la línia fronterera amb França. Durant molt de temps va funcionar com a hostal i punt de repòs en una ruta de muntanya: hi paraven traginers, contrabandistes, caçadors i excursionistes, i també els romeus que travessaven cap al Vallespir. Amb el despoblament i la pèrdua d’ús, l’edifici va anar caient en desús fins a quedar abandonat i en ruïnes a finals del segle XX.
Després de la Guerra Civil, aquell pas fronterer va esdevenir una via d’entrada per als maquis. El guerriller antifranquista Quico Sabaté va fer servir la ruta de l’Hostal de la Muga en diverses incursions (1956, 1957) i en la darrera, a finals de desembre de 1959: des de la seva base al Vallespir baixava cap a l’Hostal i seguia per Sant Julià de Ribelles, el coll de Principi, el coll de Bassegoda i Lliurona fins a Falgars. Aquella incursió acabaria amb la seva mort prop de Sant Celoni el 5 de gener de 1960.
L’Hostal de la Muga es troba actualment en un estat avançat de ruïna i completament abandonat. El procés de degradació es va accelerar a partir dels anys 90, especialment després de la mort del seu darrer estadant, conegut com el Met de la Muga, l’any 1992. Les amenaces de desnonament i la manca de manteniment han contribuït al deteriorament progressiu de l’edifici, que ha passat de ser un establiment emblemàtic a una estructura en ruïnes en poc més de tres dècades.
- Hostal de la Muga — Viquipèdia
- L’Hostal de la Muga — Colla Cansalada
- Francesc Sabaté Llopart — Viquipèdia
- Sobre el projecte: Dues mirades a la frontera (Diari de Girona, 2018)
- Apunts complets: L’Hostal de la Muga