Projectes
La vora oberta
“La vora oberta” comença amb una travessa al llarg del riu Siurana, des del seu naixement a les Muntanyes de Prades fins a la seva confluència amb l’Ebre. El projecte aborda el transvasament d'aigua cap a Riudecanyes com una ferida territorial i simbòlica que buida el curs natural del riu i el converteix en un cos extret. Entre acció i registre pictòric, el projecte traça una lectura poètica de la dependència, el desplaçament i la supervivència del territori.
Cos d'Ebre (La Entrega III)
Cos d'Ebre és un projecte artístic que explora el riu com a cos, frontera i arxiu. Es basa en una travessa caminant des del naixement de l’Ebre fins a la seva desembocadura al Mediterrani, establint un diàleg entre el cos-artista i el cos-riu com a espai de memòria col·lectiva. Inspirat en Sequere, projecte precedent de Marco Noris, Cos d’Ebre proposa una lectura del territori a temps real, on el caminar activa una nova corporització de la memòria, vinculant geografia, història i emergència climàtica.
Enllumenant el buit
Enllumenant el buit és un projecte d'investigació sobre la història del poble d'Envall a la Vall Fosca, deshabitat als anys 60 del segle passat i actualment en procés de repoblació. La investigació culminarà en una instal·lació a l'antiga església romànica del poble, reconvertida en equipament públic.
El triunfo de la derrota
Fitxa del projecte El triunfo de la derrota.
Transmutacions
Aquest projecte consisteix en una sèrie pictòrica i una instal·lació site-specific a Garzón, on el paisatge es transmuta mitjançant l’aigua, el temps i els agents naturals. Noris deconstrueix el territori i la matèria, equilibrant control i atzar. Trenta metres quadrats de pintura i objectes rurals configuren un espai d’experimentació on el gest humà, la memòria i els processos naturals s’entrellacen.
Sequere (La Entrega II)
Sequere (pron. Secuere) és un projecte artístic sobre el temps i la memòria, que comença amb un acte simbòlic: recollir aigua a la desembocadura de l’Ebre i caminar riu amunt per retornar-la a la font del riu Segre, principal afluent de l’Ebre. La mirada de l’artista i el seu cos travessant l’espai i el temps seran els instruments per activar una lectura poètica del territori: les vivències al llarg del recorregut i de l’espai travessat, amb la seva geografia, els seus topònims, les seves ciutats i les seves muntanyes, seran el detonant d’una investigació sobre la memòria històrica, les relacions humanes i el territori.
La Pell de la Terra
Aquestes pintures abstractes, que evoquen camins, terra i pedra, es configuren com “retables posthistòrics” que transformen tant antics espais de culte com espais expositius contemporanis en entorns contemplatius dedicats a una sacralitat alhora nova i antiga —inclusiva, universal i no confessional— situant la terra i la muntanya al centre de l’experiència interior del visitant.
Dins la pell de la terra
Dins La pell de la terra (entre cims i cavallons) és una intervenció de Marco Noris realitzada a les naus 1–3 de l’antiga foneria de Cal Trepat, a Tàrrega, amb motiu de l’exposició Un món fràgil (Embarrat, 2021)
Lloc, lluny, llar
El caminar com a pràctica artística, l’art com a cartografia de l’existir. Un treball d’investigació basat en la travessia del Grand Tour 2020, la sisena edició de la caminada organitzada cada any per Nau Côclea en territori català.
Nel lieve sovrapporsi di cielo e terra
“Nel lieve sovrapporsi di cielo e terra” es concebut com un territori de capes: veladures de pigment, papers, teles esfilagarsades, cartró i fustes velles que se superposen suaument per construir un lloc on conviuen unitat i fragment. En aquest lleu solapament, la pintura deixa de ser superfície i es converteix en camí: una ficció tàctil alimentada per terra i aire que acosta allò que mai no acaba de tocar-se, acció i contemplació, cel i terra.
L'Entrega - Acte I
“La Entrega” és un projecte concebut com un conjunt d’accions —actes— on el caminar és el motor principal. El títol remet al doble sentit de la paraula: donar i donar-se, una ambivalència comuna a la pràctica artística i al caminar. El primer acte de La Entrega va ser un recorregut de 350 quilòmetres, caminant durant 21 dies des de l’estudi de l’artista a Barcelona fins al Centre d’Art i Natura de Farrera, un petit poble als Pirineus.
A la frontera
A l’estiu de 2017 Noris va recórrer a peu els 300 km de la frontera hispanofrancesa de la província de Girona, per on van passar els principals camins de l’exili republicà. Durant el recorregut, l’artista va pintar una obra en correspondència amb cadascuna de les 198 fites que marquen el confí. Caminar i pintar unint punts al llarg de la frontera, en equilibri sobre aquella línia invisible que divideix en dos allò que és u, va significar fer visible l’invisible i desplegar així un nou escenari de la memòria.
No era el sol
Exposició individual de Marco Noris a la galeria Trama (Sala Parés), Barcelona, Espanya, 2017. A cura de Frederic Montornés.
Paratext #7
El novembre del 2015, a Hangar Barcelona, Marco Noris va presentar una acció performativa vinculada al seu projecte pictòric en desenvolupament, centrada en les nocions d’exili, desarrelament, memòria històrica i polítiques migratòries contemporànies. Durant la presentació va construir en directe un mapa mental sobre la paret, articulat a partir de vídeos, fotografies, objectes, pintures i textos, connectats mitjançant fletxes i anotacions, traslladant així un sistema d’organització hipertextual a l’espai físic. L’acció, amb una durada aproximada de 40 minuts, va ser rebuda molt positivament i va culminar amb l’exhibició d’un mural de 15 metres de longitud compost per 52 peces.
Refugium, refugia
Aquest projecte pren l’antic camp d’internament de Rivesaltes com a punt de partida per abordar la memòria històrica de l’exili republicà espanyol. A partir de les ruïnes del lloc, rastreja les empremtes arquitectòniques i humanes que configuren una memòria emocional col·lectiva on passat i present s’articulen.
Informalismo efímero
Fitxa del projecte Informalismo efímero.
Guinovart, un fragment
Aquest documental retrata el procés de creació d'una de les obres abstractes de gran format de Guinovart i mostra l'artista treballant amb làmines de fibrociment. El material va ser filmat l’any 1978 per Lluís Montagut i Jose Civit i recuperat el 2009.
Llocs remots
Els llocs remots són llocs pròxims i molt llunyans. La proximitat la aporta el desig; la distància ve imposada per la dificultat, o la impossibilitat, de la realització o de la trobada amb aquest desig. Els llocs remots són llocs mentals construïts per la intuïció i per la idea que hi ha espais, allunyats de l’espai quotidià, on poder realitzar la totalitat de la persona o habitar segons la idea que cadascú s’ha construït de l’existència, o el lloc on apareix la possibilitat d’una altra existència.