La travessa del Siurana
Després de cinc dies de camí i poc més de 90 km, el 31 de març passat vam arribar a la confluència del riu Siurana amb l’Ebre. Va ser la cloenda de la travessa que va obrir La vora oberta, un projecte que aborda el transvasament d’aigua del riu cap a Riudecanyes com una ferida territorial i simbòlica.
El Siurana és un riu curt però amb una personalitat molt marcada: des del canó i els cingles de les Muntanyes de Prades (Priorat, Catalunya, Espanya), fins a la vall de l’Ebre (Ribera d’Ebre), el territori que travessa és molt variat, tant geològicament com paisatgísticament.
La Celeste i jo no vam caminar mai sols, gaudint de dies primaverals tranquils (sense pluja, sense calor, una excepció aquests darrers anys) i d’un riu especialment cabalós. És una abundància excepcional, deguda als mesos de pluja de l’hivern passat: el Siurana sol portar més aviat poca aigua, sotmès a un transvasament permanent cap a una altra conca.
Caminants: Marco, Celeste, William, Eliseu, Mònica, Roser, Joan. Còmplices: Montserrat (Terra d’Art); Joana, Rubio; Priorat Dibuixa; celler Mas de Sant Marcell; Anaïs, Lluís, Anna (Plataforma pel Riu Siurana); Arnau, Isabel i Auró (El Petit Llop); Pilar i Josep (Ca La Pubilla), Fundació Quim Soler.
- Projecte i crèdits: La vora oberta
- El Siurana, anatomia d’una extracció
- Registre fotogràfic (en construcció)
27.03.2026 · Dia 1: La Febró > Siurana
La ruta arrenca a la capçalera del Siurana, en un paisatge de muntanya on el riu encara és jove, estret i encaixat entre parets de roca. El Siurana no té font, neix com a confluència de diferents barrancs (entre ells, el barranc de la Foradada, el barranc de la Cova del Corral i el barranc de l’Avellanar) als afores de La Febró. En aquest tram l’aigua ha anat obrint-se pas, al llarg d’eres geològiques, entre calcàries1 i dolomies2, formant coves, tolls i un canó càrstic3. El Siurana aquí flueix per les esquerdes del temps, separant les roques del sòcol paleozoic del nord de la cobertora mesozoica del sud. És el tram més abrupte i més fundacional del viatge: roques, parets tancades i la sensació que el riu encara està esculpint el seu propi cos.
El dia es tanca pujant al Balcó de Siurana, amb vista a l’embassament homònim. La pujada s’insinua lenta entre dues parets de roca, tan vertical que fa impossible endevinar per on passa el sender. Cal confiar en el camí, pas a pas.
L’embassament de Siurana. Foto: Celeste Reyna.
28.03.2026 · Dia 2: Siurana > Poboleda
De Siurana a Poboleda el paisatge comença a canviar: entrem al Priorat de llicorella4, la roca fosca i laminada que marca bona part del caràcter físic de la comarca. És un dia de transició molt clar: es passa del relleu més espectacular de les parets rocoses a un territori on el riu comença a llegir-se també com un espai regulat, intervingut i disputat.
Deixades enrere les parets tancades del dia anterior, avancem per espais més oberts, pujant turons suaus i travessant boscos de ribera. Arribem a la vora oberta a una desena de quilòmetres al sud-oest de Siurana, on es troba l’assut de la Venta del Pubill. En aquest punt s’obre el túnel de Riudecanyes, que deriva quatre cinquenes parts del Siurana cap a Reus. Allà ens reunim amb la comunitat de Priorat Dibuixa per retratar col·lectivament la ferida del riu. També ens va acompanyar Anaïs Estrems, de la Plataforma pel Riu Siurana, per explicar la lluita contra l’espoli del riu.
29.03.2026 · Dia 3: Poboleda > Torroja > Gratallops
De Poboleda a Gratallops el Siurana entra de ple al cor del Priorat. Es multipliquen les parcel·les de conreu i apareixen terrasses fluvials5. La vall continua sent estreta, i amb el riu tan crescut, el tram entre Poboleda i Torroja està completament inundat. Triguem més de 5 hores a recórrer 5 km, gairebé tots dins de l’aigua, buscant vestigis dels camins originals. No hi ha rastre humà, els camins estan envaïts per la malesa. Els peus enrogits per l’aigua freda, els turmells i els panxells esgarrapats pel fregament invisible de la Clematis flammula (vidiella). Enmig de l’abundància, la manca sistèmica d’aigua es fa més evident: les pistes i els senders estan inundats perquè es van crear al voltant d’un riu que sol patir llargs períodes d’estiatge6. Aquí l’aigua és excepció.
30.03.2026 · Dia 4: Gratallops > Bellmunt > El Masroig
De Gratallops cap a Bellmunt i després cap al Masroig, el recorregut entra a l’antiga conca minera del Priorat, on el paisatge ja no parla només de vinyes i valls fluvials, sinó també d’extracció subterrània. A Bellmunt i el seu entorn, la petjada més visible és la de la mineria del plom, extret de la galena7, amb terrers, instal·lacions i galeries que encara fan visible la dimensió industrial del subsòl. El Priorat té una llarga tradició minera: hi ha indicis de comerç de metalls a l’àrea del Molar-Bellmunt-Falset durant els segles VIII-VII aC, en intercanvis amb els fenicis, que portaven vi i s’enduien plom i plata.
Passades les mines, de Bellmunt al Masroig, el camí de terra roja puja suaument entre el bosc mediterrani. El Masroig, el mas roig. El dia és càlid i el camí argilós brilla d’un vermell viu.
31.03.2026 · Dia 5: El Masroig > Aiguabarreig > Garcia > El Molar
Del Masroig a Garcia, el riu entra al seu tram final i el paisatge s’obre cap a la vall de l’Ebre. Les muntanyes paleozoiques8 i mesozoiques9 de Prades són lluny unes quantes desenes de milions d’anys10. Aquí el paisatge s’eixampla, generós, i el riu s’estén per un llit de grava. Acompanyats per Joan i Roser, caminem per la vall mirant els antics murs de pedra seca aixecats a les altures, a resguard de les inundacions. En Joan coneix el Priorat com casa seva; és una d’aquelles intel·ligències humanes fetes d’experiència, curiositat i amor cap a la seva terra.
El Siurana arriba a l’Ebre carregat de roca, desgast, memòria i conflicte. Aigües avall dels embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix, podria ser l’únic riu que aporti sediments al delta11 — i aquesta primavera, ho és. Però saquejat i desviat fora de la seva conca, sol arribar buidat de matèria i memòria, estenent la seva ferida fins al mar.
L’aiguabarreig està agitat pel vent. Les aigües verd-blavoses del Siurana es barregen amb les de l’Ebre, tenyides d’ocre. «La més neta és la del Siurana», diu la Roser, somrient.
L’aiguabarreig Ebre-Siurana.
-
Calcària: roca sedimentària composta majoritàriament per carbonat càlcic. ⤶
-
Dolomia: roca carbonatada composta principalment per dolomita, un mineral de carbonat de calci i magnesi. ⤶
-
Canó càrstic: vall estreta i profunda excavada per l’aigua en roques solubles, sobretot calcàries i dolomies, dins d’un sistema càrstic. Vegeu El canó càrstic del cingle de la cova Serena. ⤶
-
Llicorella: nom local prioratí per a pissarres i fil·lites paleozoiques, roques fosques, laminades i fissibles, molt característiques del Priorat. Vegeu Parc Natural de la Serra de Montsant, apartat de geologia: Geologia. ⤶
-
Terrassa fluvial: estructura plana en forma de banc que marca una antiga posició del riu, abandonada quan el llit es va encaixar més avall. ⤶
-
Estiatge: nivell més baix o cabal mínim que assoleix un riu en l’època seca; també s’usa per al període en què això ocorre. Vegeu Real Academia Española, Diccionario de la lengua española: estiaje. ⤶
-
Galena: mineral de plom que va ser objecte principal d’explotació a les mines de Bellmunt del Priorat. En el context de la conca minera del Priorat, la galena constitueix el mineral a partir del qual s’obtenia el plom i és una de les claus per entendre la història extractiva de la zona. Vegeu Museu de les mines de Bellmunt del Priorat i Primeros datos arqueométricos sobre la metalurgia del poblado y necrópolis de Calvari del Molar. ⤶
-
Les roques paleozoiques de Prades es van formar entre fa 541 i 252 milions d’anys, abans de l’aparició dels dinosaures. ⤶
-
Les mesozoiques, entre fa 252 i 66 milions d’anys, són el temps dels grans mars interiors que van deixar les calcàries del sud. ⤶
-
El tram final del Siurana discorre per la cubeta de Móra, una depressió reblerta durant el Cenozoic (entre 66 i 23 milions d’anys) i recoberta més recentment per dipòsits quaternaris — terrasses fluvials i al·luvions dels darrers 2,5 milions d’anys — que configuren el paisatge actual de la vall. ⤶
-
El Canaletes, l’altre afluent aigües avall dels grans embassaments, és un riu de cabal marginal amb una aportació sedimentària al delta negligible. El Siurana seria l’únic amb capacitat real d’aportació. ⤶