Al regne de Satan
Post actualitzat el 24.06.2025.
Entre el seriós i el jocós, últimament he estat reflexionant sobre com el nostre món s’ha convertit en una sinistra pel·lícula de Hollywood, en què una invasió demoníaca s’entesta a construir un infern a la Terra. L’artífex d’aquesta trama sembla ser un dels grans protagonistes de la narrativa religiosa: Satanàs, una entitat arquetípica que encarna el mal absolut en oposició al bé.
«Satanàs» i «Satan» són termes intercanviables que provenen de l’hebreu sâtan (שָּׂטָן), que significa «adversari» o «acusador». La paraula diable, en canvi, ve del grec diábolos, que significa «calumniador» o «acusador fals» i probablement sigui una traducció del terme hebreu original (segle VI-IV aC), realitzada entre els segles III i II aC. En qualsevol cas, tots dos termes han acabat descrivint una figura maligna contraposada a la divinitat.
En una època marcada per l’escalfament global, la desinformació, l’odi i la divisió, en què uns malvats esperpèntics han pres el poder, no puc evitar pensar en aquest antic mite. Com més puja la temperatura del planeta, més a prop em sento d’un infern poblat de dimonis taronges, senyors de la motoserra, empresaris de les tenebres i altres diables de camisa negra.
Per continuar amb el joc, vaig demanar a la IA (ChatGPT a través de Perplexity.ai) que es fes passar per Satan i descrigués la seva estratègia per conquerir el món.
Imatge generada per DALL·E per il·lustrar la seva resposta a la meva pregunta. #AI-generated
ChatGPT va organitzar el seu «hipotètic» pla en set punts:
- Control a través de la influència i la manipulació.
- Explotar els desitjos humans.
- Crear divisions socials.
- Control tecnològic.
- Destrucció del medi ambient.
- Creació d’una nova religió.
- Utilització de la por.
El pla diabòlic plantejat per la Intel·ligència Artificial descriu amb precisió la realitat del món neoliberal occidental contemporani, en què, citant ChatGPT, «la IA actua com a oracle, els diners com a dogma, l’individualisme com a litúrgia i la tecnologia com a mediadora absoluta». En aquest escenari, «allò religiós no desapareix, sinó que muta en una forma de transhumanisme doctrinari, on la salvació es busca en la fusió amb la màquina, l’optimització del cos i la ment, i la immortalitat digital».
Potser creiem que amb la mort de Déu també ha mort el dimoni. Però, si és cert que «la més gran astúcia del dimoni consisteix a persuadir-nos que no existeix»^[Frase atribuïda a Charles Baudelaire], potser ens estem equivocant. En qualsevol cas, és important considerar que, encara que Déu és mort, Gaia segueix viva.