Bibliografia della Vall Fosca

Opere di riferimento

  • Castilló, Arcadi, i T. Lloret. «La Torre de Cabdella. La Pobleta de Bellveí». A Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 12. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984.
  • Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae: els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. 8 vols. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i La Caixa, 1989–1997. Vol. II (1994), s.v. «Aixirivall», 50, i «Anserall», 203; vol. IV (1995), s.v. «Envall», 73; vol. VIII (1997), s.v. «Xovall», 145. Còpia de l’entrada «Envall». Consultable en línia a l’OnCat de l’Institut d’Estudis Catalans.
  • Iglésies i Fort, Josep. El fogatge de 1553: estudi i transcripció. Vol. 2. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1981.
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. 16 vols. Madrid, 1845–1850. S.v. «Envall» i «Pobleta de Bellvehí».
  • Pladevall i Font, Antoni, dir. Catalunya romànica. 27 vols. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984–1998. Vol. XV, El Pallars (1993). D’aquest volum:

Envall e la Vall Fosca

La luce e l’acqua

Stregoneria

Etnografia, usanze e feste

  • Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. 5 vols. Barcelona: Salvat, 1950–1956. L’obra de referència per al cicle festiu català, Setmana Santa inclosa. Vegeu L’ofici de Tenebres.
  • Armengol i Puig, Antoni. Els prats de dall de la Vall Fosca: composició florística, producció i qualitat. Lleida: l’autor, 1991.
  • Bernardó, J., i J. Coll. El cicle tradicional del blat al Pallars. Escudella, s. d.
  • Calvet Mir, Laura. Les varietats hortícoles locals de la Vall Fosca. S. l.: s. n., 2010.
  • Jordana Fenosa, Jaume. Anàlisi del sistema de producció i aprofitament dels farratges en una vall del Pirineu, concretament la Vall Fosca. Barcelona: l’autor, 2000.
  • Rego, Lurdes. «Camins de cavalls: transhumància cap a les pastures de la Vall Fosca». Descobrir Catalunya 78 (juliol–agost 2004): 82–89.
  • Samper Rasero, Lluís, i Dolors Mayoral i Arqué. «Hogares monofiliales y soltería: los concos del Pallars Jussà». A Familia, herencia y derecho consuetudinario, coordinat per Dolors Comas d’Argemir, 169–184. Saragossa: VII Congreso de Antropología Social, 1996. Vegeu Concos.
  • Violant i Simorra, Ramon. El Pirineo español: vida, usos, costumbres, creencias y tradiciones de una cultura milenaria que desaparece. Madrid: Plus Ultra, 1949. L’autor (Sarroca de Bellera, 1903 – Barcelona, 1956) és l’etnògraf que va treballar el Pallars des de dins, amb informants d’aquí; al museu de Capdella el consideren la font clau per a la vall.
  • Violant i Simorra, Ramon. La casa i la llar pallaresa. Biblioteca Ramon Violant i Simorra 8. Esterri d’Àneu i Tremp: Ecomuseu de les Valls d’Àneu i Garsineu Edicions, 2021. Escrita el 1946 i inèdita fins al 2021: més de quaranta localitats del Pallars i unes 270 il·lustracions, amb atenció particular a les cases de terrat. Vegeu Els terrats.

Territorio, cartografia, escursionismo e audiovisivi

  • Aegerter, Léo. Lagos de Capdella [document cartogràfic]: Energía Eléctrica de Cataluña. Barcelona: Estudios y Construcciones Locher, 1923.
  • «Caminem per la Vall Fosca: de Mont-ros a Santa Llúcia de Paüls». La Revista de les Tres Bessones 11 (agost 2010): 10–13.
  • D’excursió: les rutes de l’espai De Vacances de TV3. Capítol 13: la Vall Fosca [enregistrament de vídeo]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i TV3, 1999.
  • Galanó Muñoz, Sergi. Itineraris a peu per la Vall Fosca: 15 excursions. Barcelona: Cossetània, 2008.
  • Institut Cartogràfic de Catalunya. Vall Fosca: Montsent de Pallars, Vall de Manyanet [document cartogràfic]. Barcelona: ICC, 2010.
  • Oller i Figueras, Pere. «Les allaus i el seu risc a la Vall Fosca (Pallars Jussà)». Treball dirigit per Joan Manuel Vilaplana. Universitat de Barcelona, Departament de Geologia Dinàmica, Geofísica i Paleontologia, 1992.
  • Pineda i Cortés, Lydia. «La flòrula de la Vall Fosca (Pirineus centrals)». Treball dirigit per Empar Carrillo i Ortuño. Universitat de Barcelona, Departament de Botànica, Facultat de Biologia, 1986.
  • Vall Fosca: Montsent de Pallars, Vall d’Àssua, Vall de Manyanet [document cartogràfic]. Granollers: Alpina, 2009.
  • Vila i Blanc, Rossend. Montsent de Pallars: Llessui, Montorrorio, la Cometa, Cabdella, Rialb i Sort. Guia excursionista i turística, mapa topogràfic 1:25.000. Granollers: Alpina, 1996.

Documenti d’archivio

Stampa e periodici

Pensiero e contesto

Altre opere sulla valle

  • Boneta i Carrera, Martí. La Vall Fosca: els llacs de la llum. Desenvolupament socioeconòmic a començaments del segle XX. Tremp: Garsineu Edicions, 2011.
  • Castell i Granados, Pau. «Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV–XVI)». Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2013.
  • Coll, Pep, ed. Els escriptors i la Vall Fosca: antologia literària. XI Trobada d’Escriptors al Pirineu, 2002.
  • Danés i Vernedas, Joan. Les valls del Flamisell i del Noguera de Tor [1930]. Tremp: Garsineu Edicions, 1995.
  • Espada, Carmen, i Jaume Oliver. Les bruixes al Pallars: processos d’inquisició a la Varvassoria de Toralla (s. XVI). Tremp: Garsineu Edicions, 1999.
  • Farré Jaumot, Marisol. Estavill: tal com el recordo i com l’he sentit explicar. Tremp: Garsineu Edicions, 2021.
  • Grangé, Raül. Sota el regne de Matter: una família en l’epopeia de la Vall Fosca. Tremp: Garsineu Edicions, 2024.
  • March i Jordana, Emili. Exercici de memòria: la Vall Fosca–Oveix. El Palau d’Anglesola: l’autor, 2004.
  • Perisé, Eva. Era, era… i ara ni paller ni era. La Torre de Capdella: Ajuntament de la Torre de Capdella, 2022.
  • Respostes de la Vall de Cabdella al qüestionari de Francisco de Zamora. Lleida: Pagès Editors, 1991.