Guixos

Dibuixant a la plaça de la Vila de Gràcia

El text escrit per uns joves anarquistes aquesta tarda davant de la seu de l’Ajuntament a Gràcia no va durar més de dues hores, esborrat per uns diligents empleats públics. És sorprenent l’organització municipal a l’hora d’esborrar les petjades de la dissidència.

En lloc de persistir tossudament amb mitjans suposadament permanents, els activistes haurien de fixar-se en la poètica serenitat d’una nena dibuixant a terra amb els seus guixos, lleus i efímers: amb ells, tan aparentment innocus, tan falsament innocents, les seves paraules haurien transcorregut plàcidament un festiu cap de setmana de Pasqua.

Necessitem imaginació per trobar noves altres formes de comunicació i trencar els nostres hàbits mentals. El món dels dispositius tecnològics i de les xarxes socials ens fa gregaris, conformistes i mancats d’imaginació. Però, alhora, crea nous espais d’acció on l’acte poètic pot generar fractures, glitches en la percepció de la realitat, perquè la nostra és una realitat fràgil.

(Recordo aquell dia d’una inauguració al FAD, poc després del desallotjament de l’acampada a la plaça de Catalunya. Escriure’n.)