La Pell de la Terra
2021-2025
Aquestes pintures abstractes, que evoquen camins, terra i pedra, es configuren com “retables posthistòrics” que transformen tant antics espais de culte com espais expositius contemporanis en entorns contemplatius dedicats a una sacralitat alhora nova i antiga —inclusiva, universal i no confessional— situant la terra i la muntanya al centre de l’experiència interior del visitant.
Textos i paratextos
Sèries d'obres
Santa Maria de la Serra
La pell de la terra a l’ermita Santa Maria de la Serra de Farrera (Lleida, Espanya). La instal·lació s’ha exposat entre el 2021 i el 2025.
Reemplaçant la tradicional iconografia cristiana, aquestes pintures abstractes que remeten a camins, terra i pedra, es configuren com a “retaules posthistòrics” que transformen antics llocs de culte en temples dedicats a una sacralitat nova i antiga alhora —inclusiva, universal i aconfessional—, situant la terra i la muntanya al centre de l’experiència interior del visitant.
Aquesta instal·lació està configurada com una mena de retaule posthistòric que substitueix la iconografia cristiana tradicional per una gran pintura abstracta que es refereix als camins, a la terra i a la pedra, destacant així el component sagrat de caminar i de la muntanya.
En la sobrietat nua de l’ermita s’activa un diàleg poderós entre el lloc i l’obra, il·luminada exclusivament per la llum natural que entra des de l’est per les petites finestres de l’absis. Hi ha un moment molt especial després de l’alba, quan el primer sol del matí s’assoma per darrere de la muntanya —aquests dies, just darrere del Pic de Màniga— i projecta el seu primer raig a través de la finestra de l’absis de l’ermita de Farrera: en el silenci trencat només pel cant simfònic dels ocells, assistim al constant esdevenir de la vida tenyint de llum el plafó central del retaule.
Sant Feliu de Barruera (2020)
Festival Errant, Sant Feliu de Barruera. A cura di Jesús Vilamajó. Fotos: Jesús Vilamajó i Marco Noris
El tapís-retaule que ha instal·lat a l’església de Sant Feliu és la substantació de la terra sobre el paper, un exercici de geotaxidèrmia que s’intergra perfectament a l’absis de pedra del romànic. És com si hagués escorxat la pell de la terra per traslladar-la sobe el paper. No és casual que el títol de la peça sigui justament Pells.
- «Rodolo placentós pel segle XI». Extracte de l’article de Núvol Errant per l’Alta Ribagorça de Bernat Puigtobella
En aquestes imatges, la meva instal·lació a l’església romànica de Sant Feliu de Barruera, realitzada en el marc del festival Errant, Itineraris d’art i pensament 2020, setembre 2020.
“Pells” té el seu origen en la travessia que vaig fer des de Barcelona fins al CAN de Farrera, al Pallars Sobirà. La instal·lació a Sant Feliu de Barruera es configura com una mena de retaule que reemplaça la tradicional iconografia cristiana per una gran pintura abstracta que remet a camins, terra i pedra, destacant així el component sagrat del caminar i de la muntanya. La intervenció, imponent i discreta alhora, ressalta l’espiritualitat i la sacralitat del lloc, transformant l’antiga església en un lloc de culte contemporani, universal, arreligiós i aconfessional.
ERRANT són itineraris d’art i pensament, en els quals la paraula i la imatge, en les seves expressions més radicals, experimentals i contemporànies, dialoguen amb el patrimoni paisatgístic, arquitectònic, històric i industrial de la demarcació de Lleida.