Polonitzar Rússia
Llegir La Comèdia humana d’Honoré de Balzac en l’apogeu del conflicte entre Madrid i Catalunya –el procés– ha estat sens dubte un encert.
Seria, d’entrada, una cosa força ximple introduir discussions polítiques en un relat que ha de distreure o interessar. A més, Rússia i Polònia tenien igualment raó: l’una volia la unitat del seu imperi; l’altra, tornar a ser lliure. Diguem de passada que Polònia hauria pogut conquerir Rússia per la influència dels seus costums, en lloc de combatre-la amb les armes, imitant els xinesos, que han acabat xinesitzant els tàrtars i que, cal esperar-ho, xinesitzaran els anglesos. Polònia havia de polonitzar Rússia: Poniatowski ho havia intentat a la regió menys temperada de l’imperi; però aquest cavaller fou un rei tant més incomprès pel fet que potser ni ell mateix no es comprenia bé. 1
-
Honoré de Balzac, La Fausse Maîtresse. Publicada per lliuraments a Le Siècle (24–28 de desembre de 1841) i en llibre el 1842 (ed. Furne), dins La Comédie humaine (Études de mœurs, Scènes de la vie privée). Sense reproduir cap edició catalana publicada, el passatge s’ha traduït amb IA (l’autor el va llegir en la traducció castellana «La amante imaginaria»). Original francès (verbatim): «Ce serait d’abord une assez sotte chose que de glisser des discussions politiques dans un récit qui doit ou amuser ou intéresser. Puis, la Russie et la Pologne avaient également raison, l’une de vouloir l’unité de son empire, l’autre de vouloir redevenir libre. Disons en passant que la Pologne pouvait conquérir la Russie par l’influence de ses mœurs, au lieu de la combattre par les armes, en imitant les Chinois, qui ont fini par chinoiser les Tartares, et qui chinoiseront les Anglais, il faut l’espérer. La Pologne devait poloniser la Russie : Poniatowski l’avait essayé dans la région la moins tempérée de l’empire ; mais ce gentilhomme fut un roi d’autant plus incompris que peut-être ne se comprenait-il pas bien lui-même.» ⤶