«Rodolo placentós pel segle XI»

Bernat Puigtobella · 22.09.2020 · Darrera actualització: 03.01.2026 · Projecte La Pell de la Terra · Topics: errant, retaules, premsa, crítica, la pell de la terra, desmaterialització

Rodolo placentós pel segle XI

Vilamajó ha dissenyat un segon itinerari artístic amb dues intervencions artístiques a Pont de Suert i tres en esglésies romàniques del segle XI que formen part del conjunt romànic de la Vall de Boí, concretament Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Joan de Boí i Sant Feliu de Barruera, on Marco Noris, artista italià resident a Catalunya, ha fet una de les aportacions més reeixides d’un festival que es proposa posar en diàleg la creació contemporània amb el patrimoni del país. Noris és un artista que camina, que necessita trepitjar el terreny per entrar en comunió amb el paisatge. A l’església de Barruera ha penjat un tapís que es mimetitza i confon amb les pedres de l’absis. L’artista treballa amb un paper de seda molt resistent, que en les seves excursions pel bosc ha posat en contacte amb la terra i l’aigua, amb el fang. Noris ens explicava que durant una llarga estada al Centre d’Art i Natura de Farrera, on va fer una residència, es va fer portar un paper molt resistent d’Alemanya. Amb la voluntat de reproduir sobre el paper el que veus a terra quan camines per la muntanya, Noris va enterrar aquest paper sota terra durant tres setmanes. El tapís-retaule que ha instal·lat a l’església de Sant Feliu és la substantació de la terra sobre el paper, un exercici de geotaxidèrmia que s’integra perfectament a l’absis de pedra del romànic. És com si hagués escorxat la pell de la terra per traslladar-la sobre el paper. No és casual que el títol de la peça sigui justament Pells.

Amb la seva intervenció, Noris ha volgut transformar aquest espai de culte per tal que tothom s’hi pugui sentir acollit, més enllà de la religió que tingui cadascú. El dia que la fotògrafa del festival va entrar per primer cop a l’església per retratar la seva instal·lació no va veure el tapís, de tant integrat que es troba entre les pedres del romànic. No estem gaire lluny de la pintura matèrica amb què Tàpies traslladava l’expressió de l’agonia als murs escrostonats.”

Errant2020-Iolanda Sebé