Paratext #7
2015
El novembre del 2015, a Hangar Barcelona, Marco Noris va presentar una acció performativa vinculada al seu projecte pictòric en desenvolupament, centrada en les nocions d’exili, desarrelament, memòria històrica i polítiques migratòries contemporànies. Durant la presentació va construir en directe un mapa mental sobre la paret, articulat a partir de vídeos, fotografies, objectes, pintures i textos, connectats mitjançant fletxes i anotacions, traslladant així un sistema d’organització hipertextual a l’espai físic. L’acció, amb una durada aproximada de 40 minuts, va ser rebuda molt positivament i va culminar amb l’exhibició d’un mural de 15 metres de longitud compost per 52 peces.
11 de novembre de 2015. Una presentació performativa a Hangar, centre de producció artística a Barcelona. Fotos de Marzia Matarese.
La meva presentació a Hangar es va centrar en la visualització del desenvolupament creatiu del meu treball sobre exili i desarrelament, memòria històrica i polítiques migratòries contemporànies.
Com que es tracta d’un projecte pictòric en procés, des del principi vaig tenir clar que no seria el clàssic passi de diapositives comentat per l’artista: Hangar és un lloc on la imatge digital és la normalitat i, per aquest mateix motiu, vaig considerar necessari remarcar la singularitat plàstica de la pintura, sense oblidar valors clau com l’experimentació, la recerca, el compartir i el codi obert. Vaig optar, doncs, per un format performatiu que satisfés les meves necessitats de divulgació i, alhora, em permetés crear quelcom que pogués considerar com una obra en si mateixa.
El meu Paratext va consistir en la realització en directe d’un mapa mental al llarg d’una de les parets de la sala Ricsson. Un mapa que expliqués els orígens del projecte, les referències, els descobriments, els errors i les decisions que vaig haver de prendre durant el seu desenvolupament. L’ús de diferents elements i llenguatges (vídeo, passi de fotos, objectes, pintures, dibuixos, fotografies, notes, cartes, fotocòpies), units entre ells per fletxes i textos escrits a la paret, em va permetre traslladar un sistema d’organització de continguts hipertextual a l’espai físic. La presentació va durar uns 40 minuts, va tenir molt bona acollida i va assolir tots els objectius establerts. L’obra final, un mural de 15 metres format per 52 peces, va quedar exposada al públic.