I’m proud to announce my participation in “Recomptes” an exhibition about historical memory organized by Cànem Gallery (Castellón, Spain) in collaboration with GRMHC (Group for the Research of the Historical Memory of Castellón). I will participate showing some of the artworks from my project “The age of Rivesaltes“.
Mar ARZA – Pilar BELTRAN – Vicent CARDA – Miquel GOZALBO – Isidre MANILS – Geles MIT – Marco NORIS – Cristina PERELLO – Pepa L. . POQUET – Ester PEGUEROLES – Vicente TIRADO DEL OLMO – Maria ZARRAGA
19 December 2014 – 10 February 2015
Galeria Cànem – Antonio Maura, 6 – 12001 Castelló de la Plana (Spain) – Tel. 0034 964228879 – 0034 670369847 – canem@gri.es – www.galeriacanem.com
[ENG]
The Grup per la Recerca Historica de Castelló (Group for the Research of the Historical Memory of Castellón) (GRMHC) aims to convey new cultural information of a historical nature in order to increase awareness in society.
The Universal Declaration of Human Rights that protects victims from violations of these rights and fights against perpetrators’ impunity endorses this cause.
Galería Cànem joins the effort from an aesthetic point of view, using a different language, that of art, in an attempt to work together to repair the injustice.
The “account” takes the place of the “story”. Until now, the official message, the story, skirted the issue, diluting it, denying it in order to forget, hiding and erasing, imposing forgetfulness on memory. Now, we are recovering images to revive memory. Helping to recount that which has started but not yet finished, we pay tribute to the victims of reprisal. Recovering Historical Memory, we regain democratic memory in agreement with the ethical, political and ideological values and cross the bridge between deeds to recuperate and the victims and their descendants.
We are talking about people who lived in times of great drama and we now know they are part of a lost unity.
Today, that past is the result of the reconstruction by a support group through which we know the experience that becomes a memory, being aware that in order to alleviate the feeling of loss, we only can retain its image. That way, its recollection becomes an archive to keep the victims’ memories alive.
The GRMHC has support material such as articles, research, documents, archives, field research, human remains, and so on. Now the moment has come to add an artistic commitment with images of visual poetry, that which cannot cannot be said, and to talk about the secret and sacred.
The artists showing their images and vision of conflict are Mar ARZA, Pilar BELTRÁN, Vicent CARDA, Miquel GOZALBO, Isidre MANILS Geles MIT, Marco NORIS, Ester PEGUEROLES, Cristina PERELLÓ, Pepa l. POQUET, Vicente TIRADO DEL OLMO and Maria ZARRAGA.
There is an alpha and omega that span the show in the same way as other people’s death, their remembrance, makes us become familiar with our own death. In reconstructing the past, we think about identity.
Miquel Gozalbo, with a small iron sculpture representing a bomb, shows the emergence of war.
Isidre Manils’ drawing of a skull (vanitas) is the omega, the end of the story and cause of the “account”.
In the middle of “compressed memory”, Mar Arza exhibits an everyday object, a photo frame, the origin that gently bursts, disintegrating forgetfulness, deception, concealment, and shame. “What should be “a recovered urn of life” cannot be left as mud, ashes and fossils” she says.
In the end, it could be, as the Iranian Shar Selijami writes, that “time does not heal wounds, does not even help recuperate tears. When there is pain, time is nothing but a failed attempt to forget.”
Facing the big monuments lauding lies, small but great works open the doors to life.
…And facing the oblivion the images.
Facing the lack of sensitivity, the art.
That is how Galería Cànem expresses it with this exhibition that is yours.
Recomptes – Invitation
[ESP]
El Grup de Recerca de la Memoria Histórica de Castelló (GRMHC) trabaja con el objetivo de transmitir a la sociedad una información cultural nueva de carácter histórico, con un propósito de divulgación y sensibilización.
La Declaración de los Derechos Humanos y los Principios de Derecho Internacional que amparan a las víctimas de las violencias de estos derechos así como la lucha contra la impunidad, avalan esta causa.
La Galería Cànem se añade a la misma desde un punto de vista plástico, estético, con la intención, utilizando un lenguaje diferente, el del arte, de ayudar a reparar, juntos, las injusticias.
Frente al “cuento” el “Contaje”. Hasta ahora el discurso oficial, el relato, era divagar, diluir, negar para olvidar, para ocultar, para borrar, imponer, la des-memoria frente a la memoria. Ahora recontamos imágenes para iluminar la memoria. Ayudando al Recuento iniciado e inacabado; reparamos a las víctimas y represaliados. Recuperando la Memoria Histórica recuperamos la memoria democrática de acuerdo con valores éticos, políticos e ideológicos, hacemos puente entre los hechos por recuperar y las víctimas y sus descendientes.
Porque hablamos de personas que vivieron dramáticamente su época, y ahora los sabemos parte de una unidad perdida.
A estas alturas ese pasado “son” construcción de un colectivo, solidario, y que con ellos experimentamos las vivencias que se convierte en memoria, conscientes de que para atenuar el sentimiento de pérdida sólo podemos almacenar el recuerdo, así la memoria se convierte en un archivo para mantener vivo el recuerdo de las víctimas.
Si el “GRMHC” se expresa con articulos, pensamientos, investigaciones, documentos, archivos, trabajos de campo, restos humanos… ahora es el momento del arte, del compromíso estético. Estas imágenes, poesía visual, es decir lo que no se puede decir, existe para hablar de aquello, oculto, sagrado…
… MAR ARZA, PILAR BELTRÁN, VICENTE CARDA, MIQUEL GOZALBO, ISIDRO MANILS, Geles MIT, MARCO NORIS, ESTER PEGUEROLES , CRISTINA PERELLÓ, PEPA L. POQUET, VICENTE TIRADO DEL OLMO y MARIA ZARRAGA, son quienes ponen lasimágenes, su visión del conflicto.
Hay un alfa y un omega que abarca la muestra, de la misma manera que la muerte de los demás, su memoria, nos familiariza con nuestra propia muerte. Reconstruyendo el pasado pensamos la identidad.
Miquel Gozalbo con una pequeña escultura de hierro que quiere representar una bomba, manifiesta la eclosión bélica.
Isidre Manils con el dibujo de una calavera (vanitas) es el omega, como un punto final del cuento y motivo del “contaje”
En medio la “memoria comprimida” Mar Arza presenta un objeto cotidiano: un portarretratos , el punto cero que estalla deshaciendo, con sensibilidad, la desmemoria, el engaño, la ocultación, la vergüenza … y como ella dice: “ que no se quede en barro, ceniza, fosil … lo que debería ser ” una urna de la vida recuperada”
Puede ser al final como escribe la iraní Sahar Selijami: “El tiempo no cura las heridas, ni siquiera hace recuperar las lágrimas. Cuando se trata de dolor, el tiempo no es sino un intento fallido de olvilvidar.
Frente a los grandes monumentos que alaban las mentiras, las pequeñas grandes obras que abren las puertas a la vida .
…Y frente al olvido las imagenes.
Frente a la inxensibilidad, el arte.
Así lo decimos en la Galería Cànem con esta muestra que es vuestra.
Recomptes – Invitacion
[CAT]
El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló (GRMHC) treballa amb l’objectiu de transmetre a la societat una informació cultural nova de caràcter històric, amb un propòsit de divulgació i sensibilització.
La Declaració dels Drets Humans i els Principis de Dret Internacional que emparen les víctimes de les violències d’aquests drets així com la lluita contra la impunitat, avalen aquesta causa.
La Galeria Cànem s’afegeix a la mateixa des d’un punt de vista plàstic, estètic, amb la intenció , tot utilitzant un llenguatge diferent, el de l´art, per ajudar a reparar plegats, les injustícies.
Front al “conte” el “Recompte”. Fins ara el discurs oficial, el relat, era divagar-diluir, negar per oblidar, l’ocultar per borrar-imposar, la desmemòria front a la memòria. Ara recomptem imatges per il·luminar la memòria. Ajudant al Recompte iniciat e inacabat; reparem a les víctimes i represaliats. Recuperant la Memòria Històrica recuperem la memòria democràtica d’acord amb valors ètics, polítics i ideològics, fent pont entre els fets per recuperar i les víctimes i els seus descendents.
…Perquè parlem de persones que visqueren dramàticament la seua època, i ara els sabem part d’una unitat perduda…
A hores d’ara aquell passat “son” construcció d’un col·lectiu, solidari, i que amb ells experimentem les vivències que esdevenen memòria, conscients que per atenuar el sentiment de pèrdua només podem emmagatzemar el record, així la memòria esdevé un arxiu per mantenir viu el record de les víctimes.
Si el “GRMHC” s’expressaa amb articuls, pensaments,investigacionss, documents, arxius, treballs de camp, restes humanes… ara es l’hora de l’art, del compromíss estètic. Aquestes imatges, poesia visual, és per dir el que no es pot dir . Existeix per parlar d’alló ocult, secret, sagrat…
…MAR ARZA, PILAR BELTRÁN, VICENT CARDA, MIQUEL GOZALBO, ISIDRE MANILS, GELES MIT, MARCO NORIS, ESTER PEGUEROLES, CRISTINA PERELLÓ, PEPA L. POQUET, VICENTE TIRADO DEL OLMO i MARIA ZARRAGA. Son qui pose les imatges, la seua visió del conflicte.
Hi ha un alfa i un omega que abraça la mostra, de la mateixa manera que la mort dels altres, la seua memòria, ens familiaritza amb la nostra pròpia mort. Tot reconstruint el passat pensem la identitat.
Miquel Gozalbo amb una xicoteta escultura de ferro vol representar una bomba, manifestant l’eclosió bèl·lica.
Isidre Manils amb el dibuix d’una calavera (vanitas) és l’omega, com un punt final del conte i motiu del “Recompte”.
Entremig la “memòria comprimida” Mar Arza presenta un objecte quotidia: un portarretrats, el punt zero que esclata desfent, amb sensibilitat , la desmemoria, l’engany, l’ocultació, la vergonya… i com ella diu: que no es quede en fang, cendra, fosil… lo que hauria de ser “una urna de la vida recuperada”.
Pot ser al remat com escriu la iraní Sahar Selijami: “ El temps no cura les ferides, ni tan sols fa recuperar les llàgrimes. Quan es tracta de dolor, el temps no es sinó un intent fallid d’oblidar”.
Front als grans monuments que lloen les mentides, les xicotetes grans obres que obren les portes a la vida.
… i front a l’oblid les imatges.
Front a la insensibilitat l’art.
Així ho diem a la Galeria Cànem amb aquesta mostra que és vostra.
Recomptes – Invitació
