L’Entrega, acte I

En costrucció

El projecte | La ruta | Blog | #norisentrega | Dossier

L’Entrega, una recerca artística sobre el territori i el paisatge, sobre el viatge i la cartografia.

“Viatjo per a conèixer la meva geografia” (anònim)1.

La meva percepció del temps i de l’espai va canviar profundament durant la travessia pirinenca a la frontera hispano-francesa que vaig dur a terme a l’estiu del 2017 durant el desenvolupament del meu projecte A la frontera. En aquella ocasió vaig descobrir la força creativa i guaridora del caminar i el seu poder d’alliberament. Als Pirineus vaig aprendre que caminar és entregar-se per a apropiar-se del temps i de l’espai.

És sobre aquest postulat que neix L’Entrega, un projecte pensat com a un conjunt d’accions on el caminar, entès com a pràctica estètica i creativa, és el motor principal. El títol del projecte remet voluntàriament a la idea de consignació i al mateix temps a la idea d’abnegació, característica comuna a la pràctica artística i al caminar.

El treball presentat en aquest dossier és el resultat del primer acte del projecte, dut a terme entre setembre i desembre del 2018 gràcies a la beca “Art i Natura” del centre d’art contemporani La Panera de Lleida, conjuntament al Centre d’Art i Natura de Farrera (Lleida).

Aquest primer acte es compon de dues parts principals. La primera, una travessia de 350 km2, caminant durant 21 dies des del meu estudi a Barcelona, ​​situat al centre d’art contemporani Piramidón, fins al Centre d’Art i Natura de Farrera, un petit poble als Pirineus lleidatans, a 1300 metres d’altura. La ruta es va desenvolupar “unint” sis centres d’art3 i creuant 8 comarques, des del nivell del mar fins a la muntanya, aconseguint una altura màxima de 2500 metres4. Durant el viatge em vaig dedicar a fer una espècie d’inventari del territori, recol·lectant material, gravant vídeos i fent fotos (en digital i instantànies), dibuixant paisatges, mapes i rutes, experimentant amb líquids i matèria. Al final de cada dia de camí, l’entrega va ser certificada i segellada pel lloc triat per a passar la nit (alberg, refugi, casa particular, etc.) en cartilles fetes a mida, inspirades en la Credencial del Pelegrí del Camí de Santiago.

Tot aquest material va ser, per tant, l’objecte entregat i al mateix temps el testimoni de la dedicació de l’artista, del temps per ell dedicat i de l’espai recorregut.

La segona part del projecte es va desenvolupar durant la residència al Centre d’Art i Natura de Farrera, on vaig realitzar la major part del treball basant-me en el material recopilat i produït durant el camí. El suport principal de tota la producció és el paper, preparat en diferents mides entre 50×70 cm i 140×200 cm i doblegats com solen estar els mapes. Part del material el vaig portar amb mi durant el viatge, mapes en blanc per a usar com a quaderns de viatge o quaderns de bitàcola, mentre que el restant el vaig dedicar al treball de residència, aprofundint en la recerca realitzada durant la travessia.

El projecte, basat en un fort component experiencial, es caracteritza per un ampli registre estilístic i per la seva vocació experimental. Com en el cas de “A la frontera”, el viatge és la fi però també és el mitjà, clau de lectura per a comprendre l’existent i part fonamental del procés creatiu en el qual el producte artístic és un component indispensable. El particular estat hipnòtic induït pel caminar durant llargs períodes de temps va ser per tant el mitjà per a explorar nous territoris geogràfics i emocionals dels quals l’obra d’art és cartografia, sent al mateix temps, descobriment i trofeu.


Gràcies, amb amor: Kati Riquelme, Andrea Leria, Andrea Barello, Kike Bela i The Good Good, Hugo Vázquez, Joana Cervià i Josep Rubio, Rosa Lendinez, Jordi Martínez-Vilalta, Alicia Calle, Konvent, Miquel Martínez-Vilalta i Anna Motis Berta, Marga Bruna, Javier, María i Nacho Pagonabarraga, Natalia Carminati, Paula Bruna, Marc Badia i tota la seva família, Claudia Karina Godoy, Carlos Puyol, Lluís Lobet i el Centre d’Art i Natura de Farrera, la comunitat sencera de Farrera, Antoni Jove i Roser Sanjuan, La Panera, Jia-ling Hsu, Pau Cata, Sole Pieras, Ivan Franco Fraga, Aida Mestres, Andreu Dengra Carayol i el Centre d’Art Maristany, Sophie Blais, Sarah Goodchild Robb i Can Serrat, CDAN de Huesca, Raül Maigí i el Museu de Montserrat, Josep Estruch i Montserrat Rectoret-Blanch, Mireia C. Saladrigues, Fede Montornes, David Armengol, Alberto Gil Cásedas, Pilar Parcerisas, William Truini, Guillermo Pfaff, Josep Maria Cabané, Sandra Sanseverino, Montse Bonvehi, Club Excursionista de Gràcia, Piramidón…

El projecte | La ruta | Blog | #norisentrega | Dossier

Amb la col·laboració de:

Centre d'art La Panera
   
Centre d'Art i Natura

Amb el suport de:

The Good Good
   
Konvent
   
Can Serrat

A la frontera

A la frontera – 18 agost 2017 / 11 setembre 2017 / 290 km, 25 dies, 198 mugues, 212 obres

ProjectArtworks  – BookRouteCredits

In the summer of 2017, Noris walked the 290 km of the Spanish-French border in the province of Girona, through which the principal routes of the republican exile ran. During the walk, the artist painted a work corresponding to each of the 198 milestones that mark the border. To walk and paint, joining together points along the border, as though balancing on that invisible line that divides in two that which is one, making visible what is invisible and opening up in this way a new stage for memory.

Over these past four years I have been working with the landscape as a stage and as a border, but always from the comfort and distance of the studio. The need for direct experience, to put myself out there and confront the real without any filters, is what led me to undertake “On the Border”.
The project involves walking the entire Spanish-French border in the county of Girona and making a small oil painting at each of the 198 milestones that mark the limit between the two countries. It will not be a visual documentation of the milestones (which have already been photographically catalogued), but rather an emotional recording of the environment, according to whatever the geographical and environmental conditions may be. For this reason, the extreme connection with the environment and the present moment that open-air painting permits is fundamental to allowing the project to acquire a strong experiential value. In this sense, the pieces are not the objective of the journey: the experience itself is the goal, the experience of making and being the border, the introspection of a long walk in nature, the journey and its difficulties. To paint pieces as if they were markers and to walk joining together points along the the border, as though balancing on that invisible line that divides in two what is one, is to make visible the invisible and thus open up a new setting for memory.

+ INFO ABOUT SPANISH-FRENCH BORDER STONES

Muga (“border stone”) is a word of Basque origin used in the Catalan Pyrenees instead of mojón (or hito, in Spanish) and fita (in Catalan). Here is an article written by Josep Estruch for “On the Border” on the etymology of the word.


ProjectArtworks  – BookRouteCredits