“Refugium, Refugia” al MuME – Museu Memorial de l’Exili

El 9 de novembre s’inaugura l’exposició “Refugium, refugia” al MuME – Museu Memorial de l’Exili.

Exposició: dissabte 9 de novembre 2019 fins al diumenge 2 de febrer del 2020.

Inauguració dissabte 9 de novembre a les 12h

Museu Memorial de l’Exili, c/Major, 43-47, 17700 – La Jonquera
+ info:
www.museuexili.cat

El treball exposat al MUME -realitzat majoritàriament entre els anys 2013 i 2016 i renovat ara amb una nova proposta expositiva- neix de la runa del camp, botxí i testimoni de l’horror de les deportacions nazis i del drama de l’exili de milers d’éssers humans. La memòria de Ribesaltes és viva i s’enllaça avui amb els actuals camps que al voltant del món i en les portes d’Europa allotgen milions de vides, milions de refugiats, milions de drames: les ruïnes del camp són el passat que connecta amb el present i amb l’actualitat política migratòria de la Unió Europea. No obstant això aquest no és un treball sobre Ribesaltes. Tampoc pretén ser una investigació històrica. La història funciona aquí més aviat, com a guia per a un viatge per la memòria emocional col·lectiva, buscant la universalitat de l’experiència individual, més enllà d’èpoques, confins i nacionalitats.

La paraula refugi té el seu origen en la paraula llatina refugium. Aquest terme s’usava indistintament per referir-se al lloc cap al qual es fuig o indicar una via d’escapament. En altres paraules, feia  referència a un lloc a recer dels perills (no necessàriament físics i immediats) o a un mitjà per   escapar d’una situació perillosa. Significa també “retorn, tornada” i s’oposa al concepte de “deserció”. El plural –refugia– es referia a llocs amagats de les cases romanes on el pare de la   família podia amagar els seus béns si hi havia algun atac d’enemics o algun incendi. Objecció,  escapament, retirada, sortida. Termes que indiquen un recolliment que fa un moviment cap a fora, en tot cas un estat permanent de trànsit i perill.

Fa uns anys, durant una visita al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera, vaig conèixer per primera vegada l’existència del camp Joffre de Ribesaltes, un antic camp de concentració al sud de França que es va obrir en els anys trenta del segle passat per allotjar exiliats espanyols . El camp va quedar obert gairebé 70 anys, sent també usat com a camp de concentració durant l’ocupació nazi i posteriorment com a camp d’internament d’harkis algerians.

La història de Ribesaltes és un relat dramàtic que creua tot el segle XX i es presta a ser usat per totes les investigacions sobre els esdeveniments més tràgics de la història europea contemporània. Ribesaltes no és exclusivament un lloc geogràfic, és també -o sobretot ara que les ruïnes han   deixat espai a la memòria- un espai emocional col·lectiu.

El treball exposat al MUME -realitzat majoritàriament entre els anys 2013 i 2016 i renovat ara amb una nova proposta expositiva- neix de la runa del camp, botxí i testimoni de l’horror de les deportacions nazis i del drama de l’exili de milers d’éssers humans. La memòria de Ribesaltes és viva i s’enllaça avui amb els actuals camps que al voltant del món i en les portes d’Europa allotgen milions de vides, milions de refugiats, milions de drames: les ruïnes del camp són el passat que connecta amb el present i amb l’actualitat política migratòria de la Unió Europea. No obstant això aquest no és un treball sobre Ribesaltes. Tampoc pretén ser una investigació històrica. La història funciona aquí més aviat, com a guia per a un viatge per la memòria emocional col·lectiva, buscant la universalitat de l’experiència individual, més enllà d’èpoques, confins i nacionalitats.

La paraula refugi té el seu origen en la paraula llatina refugium. Aquest terme s’usava indistintament per referir-se al lloc cap al qual es fuig o indicar una via d’escapament. En altres paraules, feia  referència a un lloc a recer dels perills (no necessàriament físics i immediats) o a un mitjà per   escapar d’una situació perillosa. Significa també “retorn, tornada” i s’oposa al concepte de “deserció”. El plural –refugia– es referia a llocs amagats de les cases romanes on el pare de la   família podia amagar els seus béns si hi havia algun atac d’enemics o algun incendi. Objecció,  escapament, retirada, sortida. Termes que indiquen un recolliment que fa un moviment cap a fora, en tot cas un estat permanent de trànsit i perill.

L’obra presentada a Refugium, refugia retrata els llocs físics i emocionals del desarrelament, llocs on freqüentment l’enterrament segueix al desterrament, on la necessitat d’empara és acompanyada per la seva negació i on la solució a la tragèdia és només el mal menor. Els camps són al mateix temps refugi i condemna i certifiquen la pèrdua de dignitat i identitat del refugiat, fracturat, apartat de les seves arrels, de la seva terra, del seu passat. Fosses comunes, forats, túmuls, caixes… refugis reals o simbòlics, alternatives cíniques a les cíniques polítiques europees. El refugiat com a condició intrínseca del desterrat, on, en la  mateixa impossibilitat de tornar a casa, es troba l’absoluta i definitiva impossibilitat de tenir-ne una altra, perquè el desarrelament és un trauma irreversible que afecta els fonaments mateixos de l’ésser humà.

Agraïments

Aquest treball ha estat possible gràcies al suport de La Escocesa i Hangar, centres de creació a Barcelona. També agraeixo a totes i tots els companys del MuME; a Carlos Puyol per la seva indispensable ajuda; a Paula Bruna, Miquel Bardagil, Mireia Martínez i Raül Segarra, Tere Badia, Kike Bela, Pep Dardanyà, Piramidón, Yann Molina, Elodie Montes, Judith López, Pilar Mestre, Mar Arza…


useu Memorial de l’Exili, c/Major, 43-47, 17700 – La Jonquera
+ info:
www.museuexili.cat

“La Entrega” en el Centre d’Art La Panera hasta el 8 de septiembre

Sábado 15 de junio en La Panera de Lleida se inaugura la exposición de l*s 4 artistas premiad*s con la beca Arte i Natura de los últimos dos años. Yo presentaré una selección de una decena de obras realizadas durante el desarrollo de mi proyecto La Entrega. La exposición estará abierta hasta el 8 de septiembre.

MORE INFO

Seminario «En Tráns-ito, entre la expedición científica y la deriva artística» Barcelona 12 y 13 de junio de 2019

En ocasión del seminario «En Tráns-ito, entre la expedición científica y la deriva artística» que se tendrá en Barcelona el 12 y 13 de junio de 2019, presentaré mis últimos proyectos En frontera y La Entrega.

Más info: http://plataformavertices.com/seminario-en-trans-ito/

Expanded paintings in 2019_n1 group show @ Piramidón

(Fotos: Laura Barrachina / Piramidón)

A selection of my expanded paintings will be exposed until March 26th in 2019_n1 group show at Piramidón, Barcelona.

 22/01/19 > 22/03/19

Artists: Tono Carbajo, Diego Pujal, Rosanna Casano, Estefanía Urrutia, Marco Noris, Yamandú Canosa, Kati Riquelme, Iván Franco, Alberto Gil, Natalia Carminati, Eduard Resbier, Ruben Torras, Pere de Ribot, Avelino Sala, Francesca Pili, Nicolás Laiz, Antoni Abad y Guillermo Pfaff.

+ Info: piramidon.com

Piramidón – Concili de Trento, 313 planta 16
08020 Barcelona. – (+34) 93 278 07 68

“A proposito di Marco Noris. Gesto, paesaggio”. La Rivista di Bergamo n. 96

It is out in La Rivista di Bergamo n. 96, “A proposito di Marco Noris. Gesto, paesaggio” (About Marco Noris. Gesture, landscape), the wonderful text written by Tere Badia and translated by Marcello Belotti, on my last five years of work.

Versione in italiano del testo: 
http://marconoris.com/it/a-proposito-di-marco-noris-gesto-paesaggio/

Aquí la versión original del texto en castellano:
https://marconoris.com/sobre-marco-noris-ademan-paisaje/

La Rivista di Bergamo #96 (cover)

L’Entrega en el article de Guillem Serra, diari Ara

Diari Ara - Guillem Serra

Les cases grans de l’art: residències i fàbriques de creació

Un dels principals elements que configuren la idiosincràsia de les residències artístiques és la pertinença a una xarxa. Un mapa estès globalment que no s’ha parat de teixir per tot el territori català. Marco Noris, artista multidisciplinar italià establert a Barcelona, ho sap i ho reivindica en el seu últim projecte: La Entrega. Caminar a través de la xarxa, viure-hi, crear-hi i cartografiar-la de la forma més literal…

— Leer en play.ara.cat/propostes/cases-grans-residencies-fabriques-creacio_0_2134586538.html

Art and Nature in Creation 2018

My project The Delivery, Act I has been awarded one of the two “Art and Nature in Creation 2018” grants of the Centre d’Art la Panera de Lleida, along with the Centre d’Art i Natura de Farrera and the Centro de Arte y Naturaleza de Huesca
I would like to thank the jury – Cèlia Del Diego Thomas, Juan Guardiola, Pere Bascones – and the three organizing centers. I would also like to again congratulate the other winner, Olga Olivera-Tabeni.

What is the project about?

In the Pyrenees during the development of the project On the Border, I learned that walking is about surrendering oneself in order to appropriate time and space. This time the purpose is to deliver/surrender this time and space to its addressees.

It is on this postulate that The Delivery is born, a project conceived as a set of actions based on walking, an action understood as creative practice, stimulation of thought and refutation of an alienating, corrupted and contaminated social system. In Spanish and Catalan, the title of the project plays with the double meaning of the word entrega (“delivery”), which refers to the idea of consignment and at the same time to the idea of abnegation, a common characteristic of artistic practice and walking.

The residency project will thus begin with the delivery of a series of works on paper made on my way to the Centre d’Art i Natura in Farrera from my studio at Piramidón in Barcelona. These papers (in four different sizes between 50×70 and 140×200), folded as maps are usually folded, will be unusual travel notebooks, which can be considered at the same time as logbooks and inner maps. It will thus be about the delivery of the work as well as of the artist and walker, the travel time and the space traveled.

If the production of On the Border was characterized by a very strict technical planning (technique, size, support) within a traditional framework such as plein air painting, in The Delivery there will be more space for improvisation, taking advantage of the experience gained and introducing geographical and environmental elements into the creative process.  

The route will begin on September 25th 2018 and will have an approximate duration of 21 days.

More info during the journey: